Divendres a Andorra. El país dels Pirineus té per primera vegada des de la constitució tres reptes imponents a la vegada. En primer lloc la crisi econòmica que, com a tot veí, també li toca via comerç, turisme i banca, els tres motors de l’economia Andorrana. Segon, la transformació des de la condició de paradís fiscal a la de país de baixa tributació que el Copríncep Sarkozy ha imposat a traïció. Finalment la difícil composició de la Sindicatura que ha sortit de les darreres eleccions que no fa fàcil l’elecció del Cap de Govern. De fet, encara es considera la possibilitat de que hi hagi un any de Govern liberal en funcions si no es pot trencar l’empat que els electors –i el sistema electoral, com no-, ha imposat.
Converses amb uns quants Andorrans i amb uns quants residents. Preocupació generalitzada. Derivada, diria, de la incertesa. Però alhora, es comença a percebre un canvi d’actitud important, de concienciació sobre la necessitat d’encarar el futur de forma més transparent i obrint-se al món. Les grans fortunes Andorranes ja fa temps que lògicament tenen més interessos fora que dins. Ara és l’hora dels bancs, que en aquests anys han atresorat un know how important i que ara l’han d’exportar.