“És l’agraïment i la salutació d’una institució relativament petita, ara ja amb vint anys de treball i esforç continuat, però que, des del primer dia, quan la varem definir amb Ramon Trias Fargas, volíem que sobretot fos: 1) capdavantera en el que feia i fa (formació i divulgació financera), 2) estigués ben situada internacionalment, i 3) fos útil i estigués compromesa amb el sector bancari i financer de Catalunya….
La crisi financera aixeca un espectacular nombre de comentaris, receptes, anàlisis i mesures encaminades a solucionar alguns dels múltiples efectes de la crisi. Tenim detectats i inicialment adreçats els problemes del deute públic, dels balanços bancaris, de les agències de qualificació i en general de tots els temes més vinculats a la solvència i al funcionament dels mercats. Però, i els efectes en el darrer eslavó de l’operativa financera que és el client final, l’estalviador i inversor particular? Si bé molta gent està d’acord que probablement son els grans perjudicats, la prioritat actual no són precisament ells. Malgrat que diverses agències independents estan reclamant solucions adreçades a la protecció del client a través de millor assessorament financer i una, més amplia activitat d’alfabetització financera de la població, continuem (especialment a Espanya) sense emprendre seriosament les mesures que evitin o al menys redueixin les possibilitats que tornin a produir-se les arbitrarietats i perjudicis que han patit tantes i tantes famílies i individus. En els darrers dies, en contactes amb premsa i en diverses jornades públiques (Borsadiner i FSR) he tractat de presentar aquest punt de vista. Caldrà més feina.
Sembla que logrem sumar més voluntats en el projecte d’Educació Financera (els països anglosaxons són més directes i menys eufemístics i ho denominen Alfabetització Financera).
Avui TV3 se n’ha fet ressó i explico els avenços: TN del 6 de juliol 2009